domingo, 10 de agosto de 2008

Constància



Avui m’agradaria parlar-vos del meu besavi, desafortunadament no vaig tenir l’oportunitat de conèixer-lo degut que va morir molt jove a l’edat de 44 anys a causa d’una llarga malaltia, el que resulta curiós perquè ell era metge especialista en malalties infeccioses.
Qualsevol biografia bàsica dirà que va néixer el 18 de maig de 1897 a València, fill major del matrimoni composat per el Vicente Navarro Muñoz i Rita Soler Serrano, que es va llicenciar en medicina per la Universitat de València en data de 14 de febrer de 1920, i va formar part del Col·legi de Metges de València el 17 d’abril de 1920 amb el núm. de col·legiat 1316.
Es va doctorar amb la tesi sobre la difusió del germen de la febre tifoidea, i des de l’any 1921 fins al 1923 exercí com a metge interí de la Beneficència Municipal, actuant com a especialista, tal com he avançat, en malalties infeccioses.
No obstant, la seva vida professional va estar plena de infortunis degut a que mai es va reconèixer els seus mèrits, per això valguin aquestes quatre ratlles com a homenatge al Dr. Vicente Navarro Soler, pel reconeixement dels seus estudis en el camp de la medicina al llarg de les diferents topografies que va realitzar.

Consta en l’Acta de la Junta General Extraordinària de “l’Institut Mèdic Valencià” de 12 de maig de 1926 la convocatòria del Premi de topografies Mèdiques de la Fundació Röel, en el que Dr. Vicente Navarro es va presentar per primera vegada amb la obra “Topografia Mèdica de Benetússer”, amb el lema “ Constància” amb el que guanya el premi. Posteriorment el Dr. Vicente Navarro va sol·licitar una subvenció de 500 pts. Per a la impressió de la obra guardonada.

No obstant, l’Acta de 21 d’octubre de 1927 exposa les manifestacions del bibliotecari, el Dr. Tomàs Alcober, en que esmentava “ no es posible poder guardar las galeradas por no disponer de material suficiente para guardalas”
L’any 1928 es va tornar a presentar a la convocatòria amb l’obra “ Topografia de Massanasa” amb el lema “ Treball” no obstant, el tribunal qualificador injustament va resoldre el següent:
“ ... no podemos continuar formando parte de la Comisión Evaluadora del Concurso de Premios, sección Topografías Médicas de la Fundación Röel, puesto que se ha faltado a las condiciones del concurso ya que ha llegado a nuestro conocimiento y no deja lugar a dudas del nombre y personalidad de los autores de los trabajos presentados... y ello significa para nosotros una coartación de la independencia tan necesaria para el ejercicio de nuestra función”.

Novament la Fundació Röel torna a convocar els premis l’any 1930, al que novament el meu besavi es va tornar a presentar amb “ Topografia Mèdica de Massanasa” sota el lema “ La Vega de València”, i tot i que havia de guanyar el premi, la Comissió va resoldre que:
“ ... entiende esta Comisión que sus modestas facultades no son óbice, sino al contrario, estímulo para darse entera cuenta de la importancia de la gestión que le está encomendada y así mismo, cree que no cumpliría con su cometido, otorgando al cabo de una crítica muy razonada, el Premio Röel a cualquiera de las monografías presentadas sin distinción. Hemos de combatir el enciclopedismo que desorienta... la verdadera investigación concreta y sistematizada, que ha de alumbrar el venero de estos estudios. Por consiguiente, la Comisión estima que ninguna de las dos Memorias reúnen las condiciones que la hagan digna de ser propuesta para el Premio de la Fundación Röel”.
L’última vegada que el Dr. Navarro Soler va presentar una obra fou al Certamen de l’any 1930 amb “ Topografia Mèdica de Alcira” però lamentablement el premi quedà desert per considerar el Tribunal qualificador massa enciclopèdics els treballs d’investigació presentats.

D’ençà el Dr. Vicente Navarro es dedica a l’exercici de la medicina, bé com a metge militar bé com a metge en institucions públiques compaginant-ho amb l’exercici de la medicina privada.

He de dir, abans de finalitzar, que admiro la força i la persistència amb que va lluitar per defensar les seves obres, malgrat que en alguns moments van fer-se valoracions injustes respecte als seus estudis mèdics.
I com heu pogut veure era un home perseverant, així que ja sabeu d’on he heretat aquesta tossudesa que m’és innata.


Us deixo algunes fotos de l’època perquè us feu una petita imatge de com era la vida en aquella època.


I aquesta era la seva lletra:


1 comentario:

Anónimo dijo...

Hola!!! Me ha encantado leer esta entrada,y me ha sorprendido mucho...sabes, soy tu prima! la nieta del último de sus hermanos, que también fue médico...y siguiendo la saga familiar, también estudio medicina xD
¿Sabes más cosas de la familia que me puedas contar? Es que mi abuelo murió cuando mi padre tenía 7 años...y se acuerda poco de la familia de su padre...
Si no te parece una locura y te apetece, puedes escribirme a la dirección: sevein_o@hotmail.com